Descripció

L'assignatura es presenta en blocs que combinen aspectes teòrics i pràctics. El desenvolupament de les seves classes es farà bàsicament, a partir de sessions magistrals que sovint s’acompanyaran amb dossiers de material complementari. A més, es valorarà la participació de l’estudiant quant al comentari d'articles i altres textos bibliogràfics que es puguin treballar a classe.

Objectius

L'objectiu principal de l'assignatura és oferir els elements necessaris per a una metodologia de l'anàlisi regional aplicada a l'estudi dels recursos turístics a diferents escales -local, comarcal, autonòmica i nacional. Alhora, també es vol proporcionar la informació geograficoturística més bàsica de Catalunya i l’Estat espanyol, atès l’escassa importància donada, en general, a aquests dos aspectes en anteriors etapes formatives.

Darrera d’aquest objectiu, hi haurien tres aspectes de rellevància, que són:

a) la importància que ha assolit l'activitat turística a les darreres dècades;

b) el gran desconeixement que se'n té encara pel que fa a algunes de les seves conseqüències territorials; i

c) el fet que avui dia som testimonis de grans canvis territorials com a conseqüència de les transformacions que experimenta la societat contemporània, i que dóna lloc a molts tipus de manifestacions, de les quals el turisme no en resta al marge (p. ex. la difusió territorial d'aquesta activitat arreu, de forma que ara qualsevol territori ha esdevingut objecte de promoció turística).

En definitiva, el que es vol no és tant la formació d'experts en l'anàlisi turística i la Geografia Regional Turística, sinó més aviat persones amb coneixements i eines suficients per poder copsar la complexa realitat de la interacció entre turisme i territori.

Competències

Amb aquesta avaluació, l’estudiant haurà de demostrar que haurà assolit una sèrie de competències, a més dels continguts inherents a l’assignatura. Dites competències poden dividir-se en tres classes, que alhora poden desglossar-se en un segon nivell de especificitat:

1. Instrumentals:

• Capacitat d’anàlisi i síntesi.
• Capacitat d’organització i planificació de les tasques encomanades. Organització del temps.
• Correcta comunicació oral i escrita en la llengua nadiua.
• Capacitat de gestió de la informació.
• Capacitat de resolució de problemes.

2. Personals:

2.1. Treball en equip.

2.2. Habilitat en les relacions interpersonals.

2.3. Raonament científic i esperit crític davant de certes situacions.

2.4. Compromís ètic vers els i les companyes d’aula.

3. Sistèmiques:

3.1. Aprenentatge autònom i resolució de problemes per pròpia iniciativa.

3.2. Adaptació a noves situacions.

3.3. Esperit de superació (en cas d’una avaluació negativa, acceptació dels propis errors comesos i receptivitat als consells del docent per canviar aquesta situació).

3.4. Creativitat i bona presentació de les proves d’avaluació (una bona presentació no amaga un mal contingut però en canvi, pot reforçar positivament un bon contingut).

3.5. Coneixement d’altres cultures i costums.

3.6. Esperit emprenedor.

3.7. Motivació per la qualitat en les tasques realitzades.

3.8. Sensibilitat vers qüestions mediambientals.

Formació virtual complementària

1. Objectius específics:

1.1. Ser una eina de comunicació addicional (p. ex. avisos, comunicació de notes, etc.).

1.2. Introduir continguts nous que no puguin impartir-se a la docència presencial.

1.3. Complementar els continguts impartits de forma presencial.

1.4. Fomentar la recerca d’informació més enllà de les eines més utilitzades pels estudiants (cas d’Internet).

2. Descripció de les activitats:

2.1. Realització d’exercicis tipus test sobre el coneixement turístic de Catalunya (previsió de dos).

2.2. Lectura i comentari d’articles que s’adeqüin a l’objectiu 1.3.

3. Nombre de sessions on-line:

En principi, 2 a partir de finals del mes d’octubre. Hores d’ara, però, no és possible la seva temporalització perquè és una qüestió subjecta a canvis en la programació, desenvolupament del temari, funcionament de la plataforma, etc.

4. Avaluació de les activitats on-line:

És previst que aquestes activitats es puguin realitzar en grup, encara que no és obligatori el seu lliurament. D’altra banda, el seu pes en l’avaluació final de l’assignatura és d’un 10% de la nota.

Programa (versió resumida)

1.- DEFINICIÓ I DIFERENCIACIÓ CONCEPTUAL: capítol introductori sobre la relació que s’estableix entre el turisme i el territori, les conseqüències i impactes.

2.- EL FENOMEN TURÍSTIC I LA SEVA DIMENSIÓ TERRITORIAL (1): una primera visió de les manifestacions territorials del turisme, des d'una òptica històrica i evolutiva (p. ex. el Gran Tour, el primer turisme de sol i platja, turisme de masses o fordista, el nou turisme contemporani o postfordista, etc). Com tot això ha suposat la configuració d’unes regions turístiques determinades, uns mercats emissors i receptors.

3.- EL FENOMEN TURÍSTIC I LA SEVA DIMENSIÓ TERRITORIAL (2): els aspectes que poden intervenir en el fenomen turístic i amb una incidència més específicament territorial. Entre altres, els factors de localització turística (naturals, humans i tècnics); les seves característiques i importància segons les escales territorials d'anàlisi; les rutes, circuits i itineraris (l'àmbit territorial, interpretació i confecció); etc.

4.- LA UTILITZACIÓ DE TÈCNIQUES METODOLÒGIQUES D'ANÀLISI: els diferents tipus de materials i fonts de documentació i informació (p. ex. les guies, revistes i publicacions especialitzades, llibres de viatge, catàlegs, plans estratègics i altres estudis, etc); el treball amb estadístiques, la interpretació de fonts cartogràfiques, l'anàlisi SWOT; etc. La consideració dels recursos turístics, la informació i metodologies diverses als exercicis de planificació, desenvolupament i ordenació territorial.

5.- L'ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA DEL TURISME: les unitats de gestió turística en funció de l'escala territorial d'anàlisi; organitzacions turístiques, competències, aspectes positius i negatius, solapaments de funcions, etc. El paper de les entitats públiques i privades. De la dimensió local a la regional i el nou context de la Unió Europea.

6.- POLÍTIQUES TURÍSTIQUES: estudi d'exemples de polítiques de desenvolupament i promoció turístiques, segons diferents escales d'anàlisi. La integració de les consideracions teòriques i empíriques.

Metodologia

El contingut de l'assignatura es desenvoluparà al voltant de tres mecanismes, que bàsicament són:

a) les explicacions a càrrec del professor;

b) les pràctiques (3);

c) videos i el seu corresponent comentari.

Avaluació

Malgrat que aquest és un aspecte sobre el qual pot haver-hi alguna variació en funció de com es desenvolupi el curs, l'avaluació es centrarà en aquests dos aspectes:

a) un examen al final del quadrimestre (70% de la nota final).

b) les pràctiques (30% de la nota final).

- ACERENZA, M. A. (1985): "Planificación estratégica del turismo", Estudios Turísticos, 85: 47-70.

- ANTÓN CLAVÉ, S. (1994): "Consideraciones sobre la reordenación y revitalización de núcleos turísticos. Revisión de procesos y experiencias", Papers de Turisme, 11: 33-48.

- CALS, J. (1990): "La política turística de l'Estat", Estudis Baleàrics, 37-38: 125-132.

- LÓPEZ PALOMEQUE. F. (1997): "La generalización espacial del turismo en Cataluña y la nueva dialéctica litoral-interior", Actas del XV Congreso Nacional de Geografía (AGE), pp. 409-418. Santiago de Compostela, setembre.

- NAVINÉS, F. (1995): "Turisme i territori", Revista Económica, 107: 12-18.

- PEARCE, D. (1994): "Organizaciones turísticas: aspectos comparativos y metodológicos", Papers de Turisme, 14-15: 53-65.

- PEARCE, D. (1997): "Tourism and the autonomous communities in Spain", Annals of Tourism Research, 24(1): 156-177.

- SÁNCHEZ, J. E. (1988): "Turisme i territori regional", Revista Catalana de Geografia, 8 (desembre): 29-38.

- VALENZUELA, M. (1986): "Turismo y territorio. Ideas para una revisión crítica y constructiva de las prácticas espaciales del turismo", Estudios Turísticos, 90: 47-56.

- VERA, J. F.; CRUZ, J. i BAÑOS, C. J. (1995): "Turismo y organización del territorio: desajustes de un modelo de implantación y nuevas estrategias", Cuadernos de Geografía, 58: 439-474.